dimarts, 6 de gener del 2015

I TOT DE PIERA ANY 2015

                             ANY 2015

                                        REMENA, BUSCA I TRIA LA TEVA!

La història d'aquest blog va sorgir conjuntament amb el naixement de Pierenques les excursions. I per la necessitat d'un format capaç d'arribar a les mans dels pierencs.
I així ha succeït amb pierenquesdepiera que puntualment anà informant de totes les sortides que puntualment s'anaren esdevenint a la vila.
Posteriorment, però, amb la no realització de les excursions pieraalsteuspeus es reinventa i t'ho posa fàcil ja que puntualment mes rera mes et presentem una gran diversitat de propostes, idees i suggeriments. I des de sortides per conèixer d'aprop la vila, passant per excursions per descobrir el terme pierenc i, acabant amb les festes tradicionals, populars i que s'esdevenen al llarg de l'any a Piera.
I a tu tan sols et queda remenar, buscar, triar la teva proposta per posar-hi finalment humor, ganes, il·lusió i aventura!


                                                                   

GENER 2015 

ELS REIS MAGS D'ORIENT A PIERA

SEIXANTA-VUIT NITS MÀGIQUES I PLENES D'IL·LUSIÓ

 
I com a cloenda de les festes de Nadal a Piera és tradició anar a rebre pels carrers centrals de la vila, la cavalcada dels reis Mags d'Orient: Melcior, Gaspar i Baltasar.
I és en aquestes dates que els nens prenen protagonisme ja que la dita diu que si s'han portat bé, durant tot l'any, els Reis Mags seran generosos amb ells i els hi portaran molts regals. Però, si succeeix al contrari serà carbó el que rebran com a regal!

 
 
Així, la tarda vespre del dia cinc de gener i ja des de fa seixanta-vuit anys els Reis Mags i tota la seva comitiva desfilen pels carrers més cèntrics de Piera. I encapçalada per les tres carrosses de reis i fent-se acompanyar pels seus patges i patgesses. Però, sense oblidar-nos la corrua de camions, tancant la comitiva, plens de paquets i que seran repartits aquesta nit als nens de la vila.

 
 Durant el transcurs de la cavalcada i a l'entorn d'aquesta s'hi dona cita gent de Piera i d'arreu. I sempre amb molta il·lusió, màgia i alegria reben els Reis Mags d'Orient. I, mentre tota la comitiva va avançant, aquesta, saluda molt efusivament a tothom i, sobretot als nens que són els autèntics protagonistes de la nit i sent obsequiats amb caramels!
Val a dir, que la comitiva s'atura en dos ocasions: en primer terme quan arriba a la Plaça de la vila i on l'alcalde rep a tota la comitiva reial. I, finalment es desplacen fins al parc del Tricentenari i, on una petita representació del Pessebre Vivent: el naixement, l'àngel i els pastors espera a reis i a patges!
I sense més esperes es fa el repartiment de joguines casa per casa.
 


 
Així, reis i patges fan realitat el somni dels més petits de les cases i omplint d' il·lusió i màgia aquesta nit!
I recordant que en el repartiment de joguines mai s'ha perdut cap paquet.
 
Però, sense oblidar-nos de les tradicions i la història d'aquesta festa nadalenca comentarem en primer terme que és ja mítica la menja, per aquesta nit, del tortell de reis. I la feta és que alhora de cruspir-lo a qui li toca la fava paga el tortell i, per contrari qui es troba el rei és coronat amb la corona però, fent esment que quan es fa el tortell ambdós són camuflats dins el tortell i com efecte sorpresa de la tradició.
I tot recordant aquesta festa en els seus inicis, esmentarem que durant un bon grapat d'anys els reis desfilaven amb cavalls i acompanyats dels seus patges re

partien els regals als nens, i amb molta il·lusió aquests deixaven garrofes en cistelles pels cavalls.  Així, els patges reials pujaven per una escala molt llarga a les cases i entraven per la finestra a deixar els regals!
I tot just passada la guerra s'iniciaren ja les cavalcades amb carrosses i formant la comitiva els tres reis, trenta-cinc patges, dotze persones que vetllen pel bon funcionament de la festa i fins a un total de 200 persones col·laboradores.


I per donar la importància que es mereix a la festa dels Reis Mags d'Orient a Piera farem esment que cada any hi ha molta afluència de públic però, en el cinquantè aniversari es donaren cita a la festa entre quinze mil i vint mil persones.
La cavalcada dels Reis Mags d'Orient que perduri molts anys més a la nostra vila!

 
 
 
 
FEBRER 2015

 UN SENDER DE GRAN RECORREGUT A PIERA

I una bona forma de conèixer al nostre terme és recorrent el sender de gran recorregut que travessa de nord a sud les terres de Piera.
I tot utilitzant les marques vermelles i blanques coneixerem diferents paisatges ben contrastats del nostre terme.
 el GR en ple nucli antic de la vila de Piera
 
Anem, doncs, a cercar les senyals de GR les quals situem a cavall d'Hostalets de Pierola i Piera. I entre la plana de vinyes i per les pistes de terra que per aquesta zona hi podem trobar.
I tot seguint el GR arribarem a la masia de Mas Marquet i a la carretera que mana però amb un inconvenient afegit, el pas d'una nova carretera.
Així, ens caldrà per entre pistes i vinyes sortejar-la per sota un pont i en bones condicions i que ens permetrà arribar a Piera però, ens caldrà anar a recuperar les marques de GR ja que ens aquest moment ens trobem als afores de la vila.
I per tal efecte, les cercarem al carrer d'Eixample de la vila de Piera i que travessa de dalt a baix tot el poble pierenc.
I, per finalment ja en ple nucli antic i als peus del castell de Fontanet
 
 
 
 ens adentrarem a la riera Guinovarda i, sense abandonar-la en cap moment hi farem via fins al poble de Bedorc.
 
riera Guinovarda
 
I seguint sempre les marques vermelles i blanques del GR. I és en aquest indret on la riera finalitza el seu recorregut tot desenbocant al riu Anoia, doncs les marques remunten vers a Bedorc i les travessen per anar a buscar el riu novament i ja deixant el terme pierenc per enfilar-se per entre pistes vers Cabrera d'Anoia.
 
el Figuerot
 
 
 
 
MARÇ 2015

 VA DE CASTELLS.

DEL CASTELL DE LA VENTOSA AL DE PIERA

I si a Piera parlem de castells no hi ha altre que parlar del més gran de tots, el de Piera o històricament conegut com el de Fontanet. I ja seguint el de la Ventosa ubicat dalt d'un turó i presidint tota la vall del riu Anoia.


I sense oblidar-nos de les restes del castell de Freixe ja en plena vall de l'Anoia.
Així, antigament tots ells eren vitals ja que es comunicaven entre ells i amb els de l'entorn.

I en aquesta ocasió la ruta triada ens portarà fins al castell de la Ventosa i acabarà les seves passes en ple nucli antic de la vila i justament als peus del castell de Piera, podent definir aquesta ruta d'històrica pel que representa en el tarannà de la nostra identitat pierenca.


Comencem, per tant, la nostra ruta! I partint del parc del Gall Mullat cal anar a cercar el barri del Serral i cap a les vinyes.
I per la pista de terra que inicia el seu recorregut a peu de carrer farem via i ja a la primera desviació a l'esquerra, deixarem enrere el camí que mena al castell de Fang i al nucli antic de la vila.
Així, per entre vinyes i sempre per la mateixa pista ens caldrà arribar a la carretera de Can Claramunt i trobant algunes senyals al camí tals com: les restes de la masia de Can Jeroni i el pi del Xama a l'acabar el camí de terra.
I trobant-nos ja a l'entrada de la urbanització de Can Claramunt ens caldrà travessar-la pel bell mig i tot deixant-la enrere ens dirigirem a la urbanització del Castell de la Ventosa pròpiament com a tal. I per ja tot seguit desviar-nos per la primera pista de terra que trobarem a la nostra esquerra ja que ens conduirà fins al torreó de la Ventosa i restes del castell.


Mereix, per tant, la pena doncs les vistes que s'hi albiren des de dalt són d'allò més recomanables i fent-hi tot el tomb al nostre entorn podrem contemplar: Piera, les Flandes i amb un taló de fon encomiable: la muntanya de dalt a baix de Montserrat!


A més de Bedorc, el paratge natural de la Coma i el Figuerot, el castell de Cabrera i del Freixe, Sant Jaume Sesoliveres i en general tota la vall del riu Anoia.
I com a curiositat i als peus del castell, el paratge de "l'Infern" (anomenat talment pel sol que hi bat a l'estiu i perquè tot ell està plegat d'argelagues i gatoses, unes que punxen d'allò més!)
I ja per la tornada ens llençarem a creuar la urbanització que porta el nom del castell. Però molt d'ull ja que dins d'aquest entramat de carrers és molt fàcil perdre's!
Cal doncs seguir les següents indicacions: pel camí de terra per on hem arribat ens caldrà pendre'l de nou i fins arribar a l'asfalt doncs serà en aquest punt on agafarem la baixada i no la deixarem fins arribar a la riera Guinovarda i malgrat l'asfalt es converteixi en terra!
I durant la baixada mai desviar-se per cap carrer (sempre recte) doncs perdríem el fil de la sortida.
I ja a la Guinovarda prendrem direcció nord i cap a la vila de Piera i, tot gaudint dels paisatges que ens envolten i del curs de la riera!

I ja al nucli antic anirem a trobar el castell de Fontanet o pròpiament conegut com el de Piera i fita de la nostra sortida!

 
 
ABRIL 2015

DE SOLS VA!

Heus aquí una nova proposta per descobrir, conèixer i gaudir un xic més de la nostra història, el nucli antic de Piera i del terme municipal pierenc.
I és que en aquesta ocasió sense sortir de la vila pierenca el nostre itinerari girarà a l'entorn dels rellotges de sol, doncs sovint passen desapercebuts a ulls de vilatants, excursionistes i gent de carrer.
I tenint com a punt de partida la plaça de la Creu podem aixecar la mirada buscant rellotges de sol ja que a la masia de Cal Pepus de la Llorença en podem situar dos a la imponent façana de l'edifici.
 
 
 
 cal Pepus de la Llorença
 
I sense sortir de la plaça però a l'altre extrem de la mateixa i tot just d'adentrar-nos al nucli antic ens fixarem en una de les cases i sense haver de buscar massa ens trobarem un nou rellotge de sol, és el de cal Tobella.
 

 cal Tobella
 
 
I si més rellotges de sol volem descobrir dins del marc del nucli antic, hem d'anar a cercar el carrer del Sol i quasi a tocar del Castell de Piera i parc del Tricentenari cercarem la casa de ca la Pantinadora  i de fàcil localització doncs una inscripció ens ho fa saber. I es clar, dos rellotges de sol a la seva façana i podem contemplar. I vinga més rellotges de sol a la nostra ruta!
                                                                       ca la Pentinadora

I tornant sobre les nostres passes ens cal retrocedir fins a la plaça de la vila i tot seguint fins al carrer circumval·lació i fins a trobar les masies de cal Jana i cal Isart i, per descomptat els seus imponents i respectius rellotges de sol lluint a les seves façanes.

 cal Isidret
 
Finalment i, per completar la sortida ens dirigim al passeig del Prat anem a trobar la magnífica torre Solana amb el seu rellotge de sol a primera línia de vista!
 
torre Solana

No us perdeu doncs els rellotges de sol de la vila de Piera dons mereixen del tot l'esforç realitzat!




MAIG 2015

                 DESCOBRINT UN CAMÍ I UNA VALL                      

EL CAMÍ DEL XUCLA A LA VALL DE CA N'AGUILERA

I pels amants del bon caminar, dels paisatges pierencs i l'aventura excursionista per aquest mes de maig us proposem una ruta i, per abans que arribi la calor, per la muntanya pierenca.
Iniciem la ruta al poble de a n'Aguilera i fent via per la riera i deixant enrere el nucli habitat de cases i en direcció a la font den Sala, ens desviarem per la primera pista de terra que trobarem a la nostra dreta.
 
Atenció, doncs, el camí farà una bona pujada ja només prendre la pista com a nostra ruta.
I una altra recomanació, no desviar-nos per cap camí que poguem trobar a esquerra o a dreta. Doncs, el nostre camí és el del Xucle i ja en plena vall de ca n'Aguilera.


I immersos en un bosc típicament mediterrani les nostres passes ens descobriran un camí força interessant.
 
I a destacar fins aquell moment el torrent de Nadal, la masia del Forn, la font del Xucla i la masia de Can Xaus i fins arribar a la pista ample de terra i que circumval·la tota la mutanya.

 
I per la baixada anirem a cercar, a uns metres de distància i per la pista ample, el camí que mena vers la font d'en Sala per tot seguit arribar al poble de ca n'Aguilera i fi de la nostra proposta!

 
 

JUNY 2015

            HISTÒRIA VIVA DE PIERA

     EL CASTELL DE PIERA, EL DE FONTANET

I és obvi que el castell, el de Piera, es pot contemplar a qualsevol hora i dia, fins i tot el cap de setmana i el mes que tu vulguis!
gàrgola de la torre del castell
 
Així, nosaltres us fem tres propostes de la història viva de Piera i en els mesos d'estiu ja que el que us presentem són simples passejades per conèixer la història viva de Piera i en aquesta ocasió el castell de Piera.
Val a dir, però, que si que us fem una recomanació: fer la sortida de bon matí o cap a la tarda i per tal d'evitar la calor de l'estiu!


Anar a cercar el castell de Piera no presenta cap tipus de complicació doncs iniciem el recorregut a la plaça de la Creu i pel camí d'eixample de la vila travessarem el nucli antic i tot deixant enrere la Plaça, el Portal d'en Romanyà, la placeta dels Gossos, la plaça de la Sardana i ja serem als peus del castell. I abans de parlar d'aquest com a tal farem esment del seu entorn.
 
plaça de la Sardana
 
I en primera instància i als seus peus podem gaudir del parc del Tricentenari, destacant-hi un monolit  fent referència als 300 anys de vot de poble al Sant Crist de Piera i un plànol del terme de Piera esgrafiat al monument.
 
 
Finalment i per arribar al castell ens cal pujar l'Empedrat o costa de Maria Lleopard i  del qual es conta que, el rei Jaume I hi pujà de genolls per donar les gràcies al Sant Crist de Piera per la victòria en la reconquesta de Mallorca.
 
 

"CASTRUM APIARIA" CASTELL DE FONTANET
És documentat des de l'any 955 i ocupa el lloc d'un poblat ibèric.
El nom deriva del llatí Apiària  ja que aquest fou assentat en una zona d'abellars.
Va pertànyer al monestir de Sant Cugat del Vallès, posteriorment els Cardona i finalment fou del monestir de Pedralbes.
L'estructura actual es deu a la restauració en la qual s'aixecà la torre, enderrocada en temps de la Guerra Carlina i es refeu la muralla.
 
 
 

 

JULIOL 2015

            HISTÒRIA VIVA DE PIERA

     ESGLÉSIA DE PIERA, LA DE SANTA MARIA

 
I és obvi que l'església, la de Piera, es pot contemplar a qualsevol hora i dia, fins i tot el cap de setmana i el mes el que tu vulguis!
Així, nosaltres us fem tres propostes de la història viva a Piera i en els mesos d'estiu ja que el us presentem són simples passejades per conèixer la història més recent de la vila i en aquesta ocasió l'església Santa Maria de Piera

 
Val a dir, però, que si que us fem una recomanació fer la sortida de bon matí o cap a la tarda i, per tal d'evitar la calor de l'estiu!
 
Anar a cercar l'església de Piera no presenta cap tipus de complicació doncs iniciem el recorregut a la Plaça de la Creu i pel camí d'Eixample de la vila travessarem el nucli antic tot deixant enrere la Plaça, el Portal d'en Romanyà, la plaça dels Gossos, el carrer Sant Sebastià, la plaça de la Sardana i l'Abeurador, el parc del Tricentenari i ja serem a la plaça de l'església i objectiu final d'aquesta proposta!
I per fer més atractiva la passejada sempre hi ha la possibilitat d'accedir a la plaça de l'església per l'Empedrat i voltejant el castell arribarem a la fita.
I més recomanacions per arrodonir ja una bona excursió: des de la mateixa plaça us dona dret a arribar al Pla del Cementiri i el reg de la Parellada que ressegueix una bona colla d'horts i finalment es pot arribar novament a l'església.

 
 
 ESGLÉSIA SANTA MARIA DE PIERA
L'actual església és la tercera de les que ha tingut la Parròquia de Santa Maria de Piera.
Abans de la destrucció de l'església pels musulmans al segle VIII (any 717), sembla que n'hi havia hagut dues més anteriors.
L'any 1058 fou reedificada l'església d'art romànic. Aquesta a mitjans del segle XIII fou ampliada i construïdes a la nau central, les capelles laterals d'art gòtic.
L'església va ser consagrada l'any 1260.
Aquesta ampliació es pot constatar en el detall dels dos arcs triomfals superposats, un de romànic i un altre de gòtic.
  
 
 

AGOST 2015

            HISTÒRIA VIVA DE PIERA

     AMB GRANS LLETRES, CASA SASTRE

 
I és obvi que aquest gran casal com és Casa Sastre, es pot contemplar a qualsevol hora i dia, fins i tot el cap de setmana i el mes el que tu vulguis!
Així, nosaltres us fem tres propostes de la història viva a Piera i en els mesos d'estiu ja que el us presentem són simples passejades per conèixer la història més recent de la vila i en aquesta ocasió el gran casal com és Casa Sastre.
 Casa Sastre
 
Val a dir, però, que si que us fem una recomanació fer la sortida de bon matí o cap a la tarda i, per tal d'evitar la calor de l'estiu!

Anar a cercar Casa Sastre no presenta cap tipus de complicació ja que iniciem el recorregut a la plaça de la Creu i pel camí d'Eixample de la vila i tot travessant el nucli antic ens toparem de cara amb aquest gran casal com és Casa Sastre!

                                                               esgrafiat a Casa Sastre

Casa Sastre es tracta d'una edificació construïda l'any 1728 per Jeroni Sastre i Roura, notari i Escrivà Major de la Superintendència General de Catalunya.
És un gran casal de dos pisos i és molt notable pels esgrafiats de la llarga façana que esdevenen sanefa per adaptar-se perfectament a l'arquitectura de l'edifici, però, sobretot és destacable en la presentació dels diferents oficis que hi ha en els panys de paret entre les obertures que són veritables obres d'art. I destacant els oficis de sastre (en honor al nom de la casa), el pintor, l'escultor, la filadora, el forner, el músic i el ceramista.

                                                   Esgrafiat de l'ofici de sastre

Els esgrafiats actuals són fets a partir del 1940 tot i que amb anterioritat ja n'hi havia d'altres.
Cal dir que l'autor és en Ferran Serra.

detall de la façana
 
 
 
 
SETEMBRE 2015

TOCS GAUDINIANS A PIERA

I si d'arquitectura, història i bellesa artística parlem a Piera, ens haurem de referir a diferents tocs gaudinians dels quals en podem gaudir en diversos edificis emblemàtics de la vila i terme de Piera.
I, per tant, el que més denota amb aquestes característiques és l'església de la Mare de Déu de la Mercè situada al petit nucli habitat de ca n' Aguilera. I tal edifici religiós fou inaugurat l'any 1910 i obrat per l'arquitecte Francesc Berenguer, deixeble d'Antoni Gaudí.
Realçant en ella els tocs gaudinians més característics com per exemple la successió d'arcs parabòlics de l'interior. A més de destacar la façana principal que és de maó vist i maçoneria, la rosassa, el campanar d'espadanya i l'arc parabòlic de l'entrada.
I és que presenta, tota ella, l'estructura originària essent força singular a la comarca.
 
 
 
I un altre edifici religiós del nostre terme que destaca per la seva bellesa i singularitat és l'església de Santa Maria de la Fortesa i obra d'en Jordi Bonet.
És de planta triangular, als murs exteriors s'hi combina l'estuc, la pedra i vidrieres. Essent característic el fort pendent de la teulada que fa que la façana principal sigui molt més baixa!
 
I finalment un edifici religiós que va acabar en un intent de bellesa artística gaudiniana és l'ermita de la Mare de Déu de Mas Bonans i per part de l'arquitecte César Martinell (que obrà cellers a Pinell del Brai) i deixeble d'Antoni Gaudí i que restaurà la masia de Mas Bonans.
Però finalment es construí l'ermita d'acord amb el tipus d'arquitectura popular a la regió i, en la què es van adoptar algunes tècniques de construcció que per exemple en la teulada reflecteixen les idees de Gaudí.
 
 
OCTUBRE 2015

DEL MÉS MAJESTUÓS A LA MÉS SENZILLA DE LES CONSTRUCCIONS

I tot el que us presentem tot seguit és arquitectura i de Piera!
I com no podia ésser d'altra manera farem incís al més gran dels edificis pierencs i que sobresurt per damunt dels altres i referint-nos al Castell de Fontanet i popularment conegut com a castell de Piera.
 
 
Acompanya a la construcció com a tal en un marc incomparable, l'església de Santa Maria de Piera, la plaça del Tricentenari i l'Empedrat d'uniformitat arquitectònica molt acurada!
castell de Piera i Empedrat
I documentat des de l'any 955 anomenat de Fontanet i ocupa el lloc d'un poblat ibèric.
L'estructura actual es deu a la restauració en la qual s'aixecà la torre enderrocada en temps de Guerra Carlina i es refeu la muralla.
I referint-nos a la història cal sempre recordar que el rei Jaume I amb la seva prodigiosa activitat cavalcant constantment d'un punt a un altre dels seus estats de Catalunya i Aragó, tenia necessitat d'hostatjar-se amb freqüència en el seu palau de Piera i, unes vegades en breu estança i d'altres passant una llarga temporada. Essent la més llarga de les quals d'agost a desembre de 1268.
 
I tot seguit passem del més majestuós dels edificis pierencs al que tal vegada i, de ben segur han passat més desapercebuts de tots. Heus aquí, doncs, les cabanes de pedra seca i que són petites i senzilles construccions de pagès essent la seva edificació tot un art.
Així, la gran majoria les podem situar a la vall de ca n' Aguilera i per entre conreus d'avellaners i oliveres servien, antigament, per guardar les eines de treball, refugi en cas de pluja o fins i tot s'hi quedaven a fer nit.
Mereix la pena tenir-les present ja que formen part de la nostra història, és arquitectura la seva construcció i és Piera!
 
 
NOVEMBRE 2015

ARQUITECTURA PAISATGÍSTICA

I no tot es tracta d'arquitectura de ciutat i referint-nos a edificis, places o monuments sinó que la proposta d'aquest mes farem incís a l'arquitectura paisatgística la que sovint culmina un paisatge, un indret o l'entorn que ens envolta en general!
Així, al terme de Piera podríem fer esment d'arquitectura paisatgística quan parlem del pararatge natural de les Flandes. És aquest el que amb les seves curioses formacions argiloses i per damunt del propi paisatge, sobresurten en gran manera tot culminant un indret molt característic a Piera.
Però com descriure aquesta arquitectura paisatgística a les Flandes? Doncs com a única, diferent, curiosa i alhora fantasmagòrica ja que l'element característic de l'indret, l'argila, té l'efecte propi de moldejar aquestes formacions i gràcies a fenòmens metereològics com el vent, l'aigua però, també hi té a veure el pas del temps i de l'home!
I és també per la seva inestabilitat estructural que aquestes formacions argiloses són molt canviants.
I si les Flandes són pura arquitectura paisatgística una altra mostra en són els marges de pedra seca que podem cercar per tota la vall de ca n' Aguilera.
I és que en temps passats i quan la vall encara no havia estat banyada per la buscúria, els terrenys cultivats i en general a la vall aguilenca s'hi construïen marges de pedra seca i amb l'efecte de protegir els conreus de les inclemències meteorològiques i, bàsicament de la pluja.
I a l'igual que les cabanes de pedra seca per la construcció dels marges s'utilitzava la pedra característica de la vall, la llicorella i, ressaltant a la vegada que era tot un art la realització d'aquests marges i és clar ja formant part del mateix paisatge i, considerada com a arquitectura paisatgística!
 
 

 

            

dilluns, 13 de gener del 2014

I TOT DE PIERA ANY 2014

                                     

                                        REMENA, BUSCA I TRIA LA TEVA!

La història d'aquest blog va sorgir conjuntament amb el naixement de Pierenques les excursions. I per la necessitat d'un format capaç d'arribar a les mans dels pierencs.
I així ha succeït amb pierenquesdepiera que puntualment anà informant de totes les sortides que puntualment s'anaren esdevenint a la vila.
Posteriorment, però, amb la no realització de les excursions pieraalsteuspeus es reinventa i t'ho posa fàcil ja que puntualment mes rera mes et presentem una gran diversitat de propostes, idees i suggeriments. I des de sortides per conèixer d'aprop la vila, passant per excursions per descobrir el terme pierenc i, acabant amb les festes tradicionals, populars i que s'esdevenen al llarg de l'any a Piera.
I a tu tan sols et queda remenar, buscar, triar la teva proposta per posar-hi finalment humor, ganes, il·lusió i aventura!


                                                                   

GENER 2014

                                     CONTRASTOS


I sabíeu que el terme de Piera paisatgísticament parlant està plegat de contrastos de gran significació i bellesa per l'entorn natural que ens envolta per tots costats?

Cal, doncs, tenir present en tot moment que l'extensió del mateix el podem situar a l'entorn dels 60 km2 i, conseqüentment la riquesa paisatgística que en resulta és interessant, exuberant i a la vegada important pel conjunt del terme pierenc.

Comencem, per tant a la vall de ca n'Aguilera ja que totes les muntanyes que envolten el nucli habitat són plegades avui, en gran mesura de boscos.
La vall de ca n'Aguilera banyada pel bosc
 
 I havent-hi a més a més el cultiu típic d'aquestes contrades com l'avellaner i l'olibera, que han sobreviscut al pas dels anys, a l'abandonament progressiu d'aquestos i al conseqüent avançament del bosc. Però malgrat tot avui encara es cultiva a la vall!
I fent referència a contrastos, val a dir que tota la vall és plegada de pedra llicorella i altrament anomenada de pissarra i que fa que la zona sigui molt seca però bona per conrear. Però també remarcant que són paratges situats en forts pendents i provocant al pagès un camí complicat.

La llicorella peça característica de la vall

Sense oblidar-nos, però, de la riera que ha vestit sempre, al fons de la vall, tot l'entorn amb racons humits i ombrívols.

I si ja ens acostem a l'entorn del poble, dos paratges de renom tals com el Castell de Fang i les Flandes fan que el nostre entorn torni a canviar doncs el fang vesteix en gran mesura els nostres paisatges més propers. Així, en destaquen unes formacions argiloses molt curioses i fantasmagòriques al mateix temps causades pel pas del temps, els fenòmens meteorològics i al pas de l'home.
 
Unes formacions ben curioses a prop de la vila
 
Per tant, han sobreviscut a l'embat de la història doncs fa molts i molts anys ja es recollia curosament l'argila com a matèria primera per treballar-la a mà tot fent una gran diversitat d'estris. I ambdós indrets són contrastats amb l'argila rogenca, la vegetació abundant en torrents i zones huides i, les formacions argiloses que despunten a tort i a dret.

Argila i vegetació a les Flandes

I si de contrastos parlem, cal no oblidar la vall del riu Anoia, doncs aquest vesteix en gran mesura tota una vall amb una vegetació de ribera molt exuberant. I convertint-lo en un paratge de gran bellesa paisatgística ja que la flora i la fauna s'hi deixen sentir i de quina manera!

El riu Anoia
I és que l'enclavament del riu a la vall fa que els contrastos siguin molt accentuats i donat que les zones humides i verdes donen sentit a la vall pròpiament!
vegetació de ribera vestint una vall
 
 
 

FEBRER 2014

                                        SENSE NOM

 
I en temàtica excursions, propostes, itineraris, rutes, sortides sempre prima i primarà el fer la caminata a un poble, paratge natural, font, castell... I tots ells, reconeguts tal vegada pel nom que tothom coneix, potser per la bellesa i magnificència que els coronen, pels anys d'història que han superat o simplement surten a les guies i és d'obligat compliment la visita a l'indret.
 
Cal, però, no perdre de vista mai el conjunt del terme pierenc doncs si d'extensions parlem, aquest dona molt de si en tots els sentits. I, és que si deixem de banda els paratges de talla i posem per davant els racons sense nom que vesteixen el nostre entorn o, dit en d'altres paraules indrets d'aquí i d'allà que sovint passen desapercebuts a ulls de passejants, excursionistes i vilatants  el nostre terme prendrà una gran rellevància!

 
I si encara no has près consciència dels sense nom, aquí t'ho posem molt fàcil ja que te'ls posem al descobert i te'n servim una bona mostra: una senzilla flor que vesteix algun paratge sense importància aparent però, de gran rellevància paisatgística pel conjunt del terme. Un edifici que passa desapercebut a ulls de tothom pot esdevenir sense dubtar-ho, un element vital a Piera.

I tal vegada un detall arquitectònic que mai ningú hi ha parat atenció però existeix de veritat!
Vaja, una infinitat de sense noms a Piera i cal que surtin a la llum per convertir-se en racons, paratges, paisatges i detalls amb nom!

                                                       
                                            al nucli antic de Piera, petits racons i detalls sense nom
 
 
 
 

MARÇ 2014

                   ELS COLORS TAMBÉ MANEN

I normalment quan pensem en anar d'excursió, tot seguit ja ens ve al cap la fita del nostre objectiu: anar a trobar un castell, una església, un poble, tal vegada una font... i, de vital importància conèixer-los ja que tot plegat forma part de la nostra història i de la identitat del poble en què vivim!
 
 
 
 
 
 
 
Però, us heu parat a pensar que en l'excursionisme també manen els colors?
I és que, si parlem del terme de Piera en conjunt és sinònim d'en territori molt ampli en extensió i, en concret 57 km2. Per tant, el més extens de la comarca de l'Anoia.
Cal imaginar-nos paisatgísticament parlant el que pot donar de si i, fent incís a la bellesa de tots ells i als colors ja que aquests també hi diuen la seva i sobretot a la primavera!
 
 
I per exemple de colors en tenim al castell de Fang, doncs en primer terme la ginesta hi dona una tonalitat molt viva al paratge i, en segon terme les plantes medicinals tals com: la farigola, el romaní, l'orenga... acaben per vestir l'indret de colors i de primavera!
 
 
 
 
 
I si ens desplacem vers el paratge de les Flandes els colors també en diuen la seva doncs en un indret molt poblat pel bosc, l'estepa esquitxa l'indret de llum i colors. A la vegada que el romaní també hi ressalta en gran mesura!
 
 
 
I es clar, la primavera omple de colors qualsevol racó de les nostres contrades.
Val la pena, doncs, gaudir-ne!
 
 
 
 
ABRIL 2014

                   L'ABRIL A PIERA.

TRADICIONS A FLOR DE PELL

 
I si parlem de Piera i ens referim a les Fires i festes que s'hi esdevenen per aquestes dates cal referir-nos sen' s dubte alguna en primer terme i, més enllà de tots els esdeveniments que s'hi donen cita, a la tradició que mana la festivitat del Sant Crist de Piera com a tal.
Tot parteix, d'aquesta manera, de la ja desapareguda masia de Santa Creu de Creixà i, avui com a punt de partida hi situem l'ermita que porta el mateix nom ubicada ella , entre Sant Jaume Sesoliveres i la Fortesa.


Així, hi conta la llegenda, fa molts i molts anys que Maria Lleopart i mestressa de la casa se li aparegué a la porta d'entrada un pelegrí que li demanava un bocí de pa. La dona li digué que en època de tanta misèria i sequera no tenia res per oferir-li però, que de bon grat li donaria alguna cosa.
I tot seguit, el pelegrí li digué que anés a la pastera doncs hi trobaria pa i a la vegada, si treien en processó un Sant Crist que estava amagat a l'hospital de pobres a la vila de Piera, plouria! I corrents la mestressa anà a la pastera i efectivament hi trobà pa.

 
I la dona li volgué donar les gràcies al pelegrí però aquest ja no hi era i, sorpresa Maria Lleopart anà a explicar-ho a les autoritats de Piera, i efectivament descobriren un Sant Crist al lloc indicat. I fou treure'l en processó i ploure a l'instant!


I vilatants de Piera des d'aquell dia i cada 28 d'abril renoven el vot de poble al Sant Crist i durant la missa que té lloc en tal data es commemora l'esdeveniment tot assistint-hi un bon nombre de capellans, vilatants i gent d'arreu.

 
Així, l'any 1988 en feren 300 anys de devoció al Sant Crist i per festejar-ho la imatge fou treta pels carrers de la vila. Recordant, a més, que a l'any 2000 i pel canvi de segle també el Sant Crist recorregué carrers del nucli antic.
I en ambdues ocasions la feta fou que plogué!
Vaja, que la talla tan nostrada tan sols es treu de l'església en ocasions especials i se'ns dubte, una tradició molt arrelada a Piera i amb emocions a flor de pell!



MAIG 2014

               OBRE LES PORTES,

         L'APLEC A MAS BONANS

 
I per no perdre la tradició cada primer de maig i, dins del marc de la Fira i Festes del Sant Crist de Piera té lloc l'aplec a Mas Bonans.
 
Masia Mas Bonans
 
Així, des de fa ja 38 anys als afores de la vila i, a la masia situada a cavall de Piera i Vallbona d'Anoia vilatans, aficionats a les sardanes, excursionistes i incondicionals a la festa que no es volen perdre la cita!
I l'aplec s'inicia quan al matí i des de la font del Prat una colla d'excursionistes es dirigeixen vers a Mas Bonans caminant per tot seguit i, quan arriben a la masia es fa la missa a l'ermita de la Mare de Déu del Roser. I a l'acabar es reparteix coca amb xocolata per tots els assistents, prèviament beneïda pel mossèn.
l'ermita de Mare de Déu del Roser
 
I com no, en tot aplec no hi podien faltar mai les sardanes. Així, doncs, es  fan ballades al matí i a la tarda i alterosa la masia se'n fa ressò.
 
A més durant tot el dia però, sobretot alhora de dinar tots els assistents a l'aplec es concentren a l'entorn de la masia. I és que colles d'amics, famílies, excursionistes, vilatans fan festa grossa amb l'arròs que es prepara in situ per tothom que s'aplega a l'aplec. Vaja, un dinar popular a tota regla!
I per acabar la jornada i al pati de la masia hi tenen lloc els jocs per petits, joves i grans i dels quals en destaca l'estirar la corda!
L'aplec a Mas Bonans del tot popular, festiu, envoltat de natura i una cita que no et pots perdre i dins del marc de les Fires i Festes del Sant Crist de Piera.
 
 
 
JUNY 2014

  LLUM, CARRER I FESTA

I amb l'arribada del bon temps i per suposat de l'estiu s'inicia a la vila la temporada de Festes Majors i de carrer. I és que el tret de sortida i d'aquestes el dona de revetlla de Sant Joan amb el soroll dels petard, la llum de la foguera i la gresca que per suposat gira a l'entorn d'aquesta tradicional festa, la de Sant Joan. Així, durant els mesos d'estiu s'esdevenen un gran nombre de festes de carrer de Piera i festes majors de barri del terme pierenc i de la pròpia vila.

 
 
Val a dir, doncs,  que un dels actes que tot sovint forma part dels programes d'aquests aconteixements d'estiu són  els correfocs i castells de foc. I podent-los identificar ambdós per trets característics com la llum, la festa i el carrer.

 
I és que tals activitats venen emmarcades pel bon temps de l'estiu, el soroll i la llum dels petards, la disbauxa i alegria que provoquen tal esdeveniment i que sempre, sempre tenen lloc al carrer!

 
 
Val a dir, per tant, que els encarregats d'organitzar els correfocs a la vila són els Diables de Piera.
Així, tot recorrent el nucli de Piera i aprofitant l'avinentesa dels seus carrers estrets organitzen uns magnífics espectacles de llum, soroll i festa. I, a ritme de tambors fan  una crida perquè els vilatants de Piera es donguin cita al correfoc!



          JULIOL 2014

               PIERA DES DE LA HISTÒRIA I LES ALÇADES

I una proposta molt recomanable per tot l'any és gaudir de Piera des de les alçades i com no envoltats d'història pels quatre costats.
Cal, doncs, recórrer el nucli antic pierenc i començant l'itinerari a la plaça de la Creu i acabant-lo a la plaça de l'església doncs, és l'emplaçament escollit per gaudir des de ben amunt de Piera.
Així, entrarem a l'església per anar a cercar el campanar i per les e.scales que hi menen enfilarem camí fins aconseguir la nostra fita, gaudir de Piera des de les alçades i és que aquesta s'ho val del tot!
 
 
 
 
Piera des del campanar
 
Però, no acaba aquí la proposta recomanada en aquesta ocasió ja que una vegada desfet el camí de pujada i situant-nos novament a la plaça de l'església ens cal anar a cercar el castell de Fontanet, doncs les vistes que s'hi alviren de Piera són realment fantàstiques.
I de l'accés al castell una recomanació: visitar-lo cada primer diumenge de mes, dia assenyalat per rebre visites d'excursionistes, vilatants i curiosos de la història pierenca.
 
i des del castell de la vila
 
... amunt, amunt, amunt... i des de les alçades ja que la fita s'ho val de totes totes!




AGOST 2014

       UNA OPCIÓ D'ESTIU, L'ABEURADOR

 
I tot parlant d'Agost i d'excursions ens cal buscar alternatives per fer possible tal combinació.
Així,  en són exemples que ho suggereixen sortir a caminar de bon matí tot esperant la sortida de sol o també, una bona proposta és sortir d'excursió ja al capvespre quan el dia se'n va i la posta de sol se'ns mostra esplendorosa.
I si el que volem és sortir durant el dia i acompanyants pel sol és aconsellable buscar llocs frescos, ombrívols i humits de torrents, rieres i a l'entorn del riu Anoia doncs la seva frondositat botànica ens salva de les altes temperatures de l'estiu.
Però no s'acaben aquí les opcions ja que els salts i fonts també són bones opcions estiuenques per sortir d'excursió i acabar amb la típica remullada tot fent passar la calor!
I el safareig de l'Abeurador, en ple nucli antic pierenc, n'és un bon exemple ja que et convida a refrescar-te i fins i tot a banyar-t'hi!
La feta s'ho val de totes totes.
 
 
 
I la remullada
 

el safareig

 
 tot el conjunt al bell mig del nucli antic de Piera



SETEMBRE 2014

       VA DE CAMPANES I CAMPANARS

I en aquesta ocasió la proposta gira a l'entorn d'esglésies i ermites ja que ens fixarem en un detall que les vesteix i, essent aquest cap altre que el campanar!
En primer terme esmentarem, per tant, les esglésies i ermites pierenques i de les quals val la pena recordar doncs totes elles tenen un atractiu que les culmina amb gran vellesa, el campanar.
 
Així, la proposta de campanes i campanars la iniciem al poble de ca n' Aguilera i anant a cercar l'església de la Mare de Déu de la Mercè ja que el seu campanar alterós gaudeix d'una bona història a les seves espatlles. I és que durant la guerra, aquest, fou tirat a terra i les pedres escampades arreu del poble. Així com l'església adequada com a escola i mentre durés el conflicte bèl·lic. Però, tant bon punt acabà la guerra l'edifici religiós tornà tot seguit al seus orígens ja que tot els veïns del poble contribuïren a la seva restauració i, el campanar acabà per culminar l'església. Cal, però, comentar que mentre durà la reconstrucció es conta que la campana fou penjada dalt de l'acàcia que hi havia davant mateix de l'església i, es clar, aquest no parava de créixer, créixer, créixer...
 

campanar i església de ca n' Aguilera

 
Per reconèixer, tot seguit, un nou campanar cal que ens situem al nucli antic de Piera i com no per referir-nos a l'església de Santa Maria. I si la nostra fita és gaudir-ne cal anar a la plaça de l'Església i ja dins de l'edifici religiós amunt amunt per les escales que inicien allí el camí. I és que les vistes de Piera mereixen l'esforç.
 
 
I d'altres campanars del terme pierenc en són els de les esglésies de Bedorc, de Sant Jaume Sesoliveres i de la Fortesa.


església Sant Jaume la Fortesa
 
Però sense oblidar-nos de l'ermita romànica de Sant Nicolau de Freixe amb el seu campanar que el culmina i que ha sobreviscut al pas de la història i respectat curosament en la darrera restauració de l'edifici.



ermita sant Nicolau de Freixe

 
I per finalitzar aquesta proposta de campanes i campanars farem esment d'una nova ermita, la de Santa Creu de Creixà. Així mateix hi situem el campanar de cadireta i dos ulls de gran bellesa però, sense campanes. I és que durant la guerra es tragueren per fer bales de ferro!
 

L'ermita de Santa Creu de Creixà


 
I per acabar aquest recull, una campana però sense campanar! Doncs conta la llegenda que en un paratge ben a prop de Santa Creu de Creixà i fou amagada  una campana  de l'església de nom Tomassa i amb totes les joies de Piera, succeint aquests en una de les guerres del segle passat. I finalment s'enterrà la campana en un indret que ja avui se'l coneix per serra de la Tomassa i, tal vegada perquè ja se'n deia o pel fet inèdit de la campana...



OCTUBRE 2014

       QUANTES SENYERES!

I com renovar la senyera catalana cada any per l'onze de setembre, no està de menys fer l'esment que a la vila de Piera i a la seva contornada cada vegada es planten més senyeres per gaudir d'aquesta festa ja tan nostrada.

la senyera a les Ginebres
 
I, un incís, abans d'anomenar tota la corrua de senyeres pierenques doncs, ja fa un any que vam realçar l'onze de setembre a Piera. Així, per l'actualitat més recent ha fet que aquest símbol en sigui un d' identificatori ben català i conseqüentment n'ha fet augmentar la quantitat de senyeres plantades arreu i  sense defallir en absolut.
Cal, doncs, realçar les senyeres catalanes a Piera.
I comencem l'itinerari a les Ginebres indret estratègic a la vall de ca n' Aguilera ja que la senyera hi és plantada estratègicament dalt d'aquest turó a més del desplegament d'una senyera estelada de grans dimensions i que vesteix l'indret per uns dies.
I recordant que l'onze es fa el seguici per renovar ambdues senyeres i tot gaudint de la festa s'esdevenen diversos actes on hi participa tot el poble i veïns de la contornada.
I si de senyeres i de pobles parlem, tot seguit
  ens desplacem fins a Bedorc ja que el paratge natural del Figuerot, punt estratègic de la vall del riu Anoia, hi vetlla ufanosa la senyera que és renovada cada any per la diada i ben celebrada per la gent d'aquí i d'allà.
 
la senyera al Figuerot

I a l'entorn del poble la ja coneguda senyera del Gall Mullat i cada any es renova a l'entorn d'una bona colla d'actes que es celebren durant tot el dia.
 
I la del Gall Mullat
 
Més senyeres a la vila i, talment com si es tractés d'una benvinguda onegen senyeres i fins i tot estelades a les diferents rotondes d'entrada a la vila i com no, la ja reconeguda per tothom del Toni Bou.

La d'en Toni Bou
 
I una vila plena de senyeres i que no hi faltin!
 
 
 
NOVEMBRE 2014

        ÉS TEMPS DE TARDOR, ÉS TOTS SANTS

I al novembre arriba la tardor i per iniciar aquest mes, que millor que amb l'estrena de la festa de Tots Sants. Una de tradicional catalana que es celebra arreu de Catalunya.
 
Però, abans de parlar de la festa com a tal una recomanació imprescindible i ineludible en aquesta època de l'any: gaudir de la tardor en terres pierenques!
 
 
I és clar, cal buscar els canvis de tonalitat del paisatge, els ocres i els tons marronosos del paisatge que ens envolta.
 
 
I per tal efecte us recomano una passejada per la riera Guinovarda, visitar la font del Prat i la font del Rossinyol. Perdre el món de vista a la font d'en Sala. I l'última de les recomanacions ens porta fins al torrent del Gall Mullat. I en tots aquests paratges pierencs s'hi palpa la tardor amb la caiguda de fulles que conformen autèntiques catifes paisatgístiques.
 
La font del Rossinyol
 
Riera Guinovarda
 
torrent del Gall Mullat
 
I com a tret de sortida d'aquesta estació la festa de Tots Sants, el dia 1 de novembre, en la qual es rememoren als difunts tots anant-los a visitar al cementiri, per engalanar i arranjar les tombes dels familiar ja desapareguts.
A més de celebrar la festa de Tots Sants de forma joiosa amb la Castanyada i, tot fent reunions familiars i d'amics es mengen moniatos, castanyes  i els tradicionals panellets de pinyons, coco, ametlla, cafè...
 
Per Tots Sants: castanyes, moniatos i panellets!
 
La de Tots Sants una festa per honorar els que ja no són entre nosaltres però, a la vegada una de tradicional popular catalana i que no hem de perdre de vista!
 
 
 

DESEMBRE 2014

     25 ANYS DE PESSEBRE VIVENT A PIERA

 
Cada 25 de desembre i en ple cor de les festes de Nadal, al nucli antic de la vila de Piera hi té lloc l'escenificació del Pessebre Vivent i, tot puntualitzant que aquest és l'únic dia de representació.
I és que any rere any i ja en fan vint-i-cinc que el pessebre vivent no falta a la cita nadalenca i pierenca!
Val a dir que en un dia tan emblemàtic com el dia de Nadal és encomiable que pierencs i pierenques durant la tarda-nit (de sis a nou del vespre es dediquin en cos i ànima a tal representació tradicional, popular i catalana!
I essent cada any una mitjana de 200 persones les que fan possible el Pessebre Vivent de Piera ja que afortunadament sempre s'hi afegeix gent nova, d'altres decideixen deixar-ho i dir també que en alguna ocasió es dona el cas que famílies senceres aporten el seu granet de sorra al pessebre vivent.

 
I, parlant de l'indret on té lloc l'esdeveniment i per tal de que tingui l'efecte desitjat, aquest és el nucli antic de la vila i on s'hi habiliten diferents entrades de cases, indrets emblemàtics, racons no tant coneguts i, per tal d'escenificar escenes tradicionals i remarcables d'aquestes festes nadalenques.

 


Així, un bon exemple en són: les dones que renten la roba al safareig de l'Abeurador, els pastors al parc del Tricentenari, el mercat a la plaça de l'església, el naixement a la Casa de la Volta, els pescadors a la Guinovarda, les posades al carrer sant Sebastià, els reis d'Orient al castell de Fontanet... i fins a un total de 27 escenes han donat forma al pessebre aquest 2014.




 
I a mesura que els anys de pessebre pierenc s'han anat succeïnt, l'escenificació d'aquest ha anat evolucionant amb més escenes i indrets per representar-lo. I tot remarcant la bona participació de la gent de Piera, del terme i de la comarca alhora de visitar-lo ja que l'acostumen a visitar una mitjana de 1500 persones i tot pagant una entrada de 4 euros.
I l'objectiu de la posada en escena del Pessebre Vivent de Piera és que no decaigui mai!

               
                                         diferents escenes del pessebre vivent de Piera